El nostre pas per Nyons

Aquestes vacances de pasqua hem acompanyat la Colla de Nules a Nyons, un xicotet poble situat a la regió de Roine-Alps de França, un autèntic paradís natural rodejat de muntanyes i a la vora del riu Eygues. El motiu del viatge ha sigut la participació en el “Corso”, una mena de cavalcada de disfresses i carrosses que se celebra per pasqua, gràcies a l’agermanament dels nostres amics de Nules amb l’ajuntament d’aquest poble.

El viatge va començar a les 6 de la matinada del 2 d’abril quan ens posàrem en peu per anar a Nules i d’allà començar el llarg recorregut de 13 hores cap a Nyons. El camí va ser tot una festa: tocant, cantant, ballant... Vàrem aplegar a Nyons a les 21 hores i allí ens esperaven les famílies que ens acollien a les seves cases. Sopàrem amb elles i prompte a dormir, que encara ens esperaven moltes actuacions.

El matí del dissabte 3 d’abril l’organització de Nyons ens va dur de visita a una vinagrera i per la vesprada vàrem anar a una cooperativa de vi i oli, activitats típiques d’aquella regió. Per la nit ens esperava la primera actuació, un concert en l’acte de coronació de la reina de les festes de Nyons.

El diumenge 4 d’abril s’esperava més mogudet que el dia anterior. Pel matí vàrem estar tocant per tot el poble i visitàrem residències de majors. Després de dinar vàrem desfilar tocant al “Corso”, cavalcada pel poble acompanyada de carrosses que finalitza al pati d’un antic col·legi anomenat Roumanille, on cada grup de músics que participa al Corso fa una mostra de la seua música. Nosaltres des de Nules oferíem ball típic, rondalla i obres de dolçaina i tabal. A la nit sopàrem amb les famílies d’acollida i després vàrem gaudir d’un castell de focs d’artifici. No cal dir que el castell no tenia ni punt de comparació amb allò que els valencians estem acostumats a gaudir en la nostra terra.

Començàrem l’últim dia a Nyons amb un programa molt paregut al del dia anterior: vàrem tocar pel poble i per les residències al matí i per la vesprada altra vegada al “Corso” per acabar al pati del col·legi. De seguida vàrem anar a la “Maison de Pays” on preparàrem sangria per a tots els participants del Corso, previ a un sopar popular d’acomiadament on ens acompanyaven les famílies que ens havien acollit a les seves cases.

El dimarts 6 d’abril tornem cap a casa, cansats després d’haver gaudit cada instant de la nostra estància en aquell meravellós poble. Va ser l’hora d’acomiadar-nos de les nostres famílies franceses que tant amablement ens havien acollit i el moment de desitjar retrobar-nos en un parell d’anys. El camí de tornada va ser més tranquil que el d’anada ja que amb tanta actuació estàvem cansats, encara que després de dormir un poc, tornàrem a fer festa a l’autobús.

Aquest viatge ha sigut una experiència inoblidable per a tots nosaltres i estem molt contents de poder portar les nostres tradicions i el nostre instrument arreu del món. Aprofitem per a donar les gràcies als nostres amics de Nules per comptar amb nosaltres i haver-nos convidat. Esperem repetir l’experiència d’ací dos anys.

Les acusacions d'Antonio Benaches al plenari de Silla

Responem a les acusacions que el regidor de cultura Antonio Benaches fa a la Colla el Garbí al plenari del mes de febrer de 2010:

1. L’Ajuntament no contracta el mestre per a la Colla de dolçaina. L’Ajuntament té una escola municipal de dolçaina i tabal per a tot aquell que es vulga matricular, per tant, els diners que es pagaven pel mestre no eren per a ús exclusiu dels membres del Garbí sinó per a la gent del poble.

2. Ens neguem a fer-nos càrrec de l’escola municipal de dolçaina perquè amb el nou sistema de subvencions no sabíem de quants diners anàvem a disposar per a realitzar les classes de dolçaina i tabal. És més, a dia d’avui (mitjans d’abril) encara no sabem els diners que podrem disposar les associacions del poble per al 2010. El compromís del regidor va ser que l’Ajuntament assumiria els diners que faltaren el primer any però de la resta d’anys no diu res.

3. El Garbí no ha començat una guerra, simplement ens estem defenent per tal de mantenir la tradició de la dolçaina i el tabal a Silla. Tothom sap que a principis de curs no és moment de fer canvis d’esta magnitud i nosaltres únicament hem ofert al poble unes classes populars, que en el moment en el que ho fem no hi ha altres. L’Ajuntament per aquells temps tenia una reunió informativa programada, nosaltres oferíem classes en horari i preu determinat.

4. El Garbí no ha fet mala propaganda de les classes de l’Ajuntament, simplement hem fet propaganda de les nostres classes. Tampoc hem fet cap comentari desagradable vers el professor. Com que aquesta acusació no és nova, ja que ens han arribat a dir que hem amenaçat el professor, exigim al regidor Antonio Benaches que presente alguna prova d’aquests comentaris desagradables o de quins han sigut els intents del Garbí perquè no funcione l’escola de l’Ajuntament.

5. Com hem dit abans, les classes de l’Ajuntament no començaven el mateix dia que les nostres. És més, tenien programada una reunió informativa per a eixe dia i la varen ajornar dues setmanes per falta d’alumnes preinscrits.

6. El Garbí va demanar l’aula de música del Casal Jove en un document per escrit. Quina és la cosa estranya? Més transparent que una sol·licitud escrita al tècnic del Casal Jove trobem que no hi ha res.

7. El camí del conservatori és a dos temps, efectivament. Les activitats extraescolars que proposa l’Ajuntament tenen el mateix caràcter i funcionament que l’escola de dolçaina de tota la vida. Per què aquest canvi? No era més senzill continuar el que hi havia (sense perdre classes) i preparar l’entrada al conservatori per la via oficial per al curs 2010-2011?

8. Nosaltres tenim 21 alumnes matriculats amb les dades personals de cadascú. Efectivament no els has vist perquè no has vingut a vore’ns, però el que no entenem és perquè ho has de qüestionar en un plenari. Per la mateixa raó que exposes, no pots saber els alumnes que hi havia el curs passat perquè tampoc els vares vore. Curiosament el tècnic del Casal Jove no té cap base de dades dels alumnes matriculats els cursos anteriors, fet que va estranyar molt a la regidora Ana Manrique quan va anar a sol·licitar-la.

9. El Garbí no es va reunir amb l’alcalde per a demanar diners, sinó per a intentar resoldre una situació derivada d’una mala gestió d’Antonio Benaches.