El nostre pas per Nyons

Aquestes vacances de pasqua hem acompanyat la Colla de Nules a Nyons, un xicotet poble situat a la regió de Roine-Alps de França, un autèntic paradís natural rodejat de muntanyes i a la vora del riu Eygues. El motiu del viatge ha sigut la participació en el “Corso”, una mena de cavalcada de disfresses i carrosses que se celebra per pasqua, gràcies a l’agermanament dels nostres amics de Nules amb l’ajuntament d’aquest poble.

El viatge va començar a les 6 de la matinada del 2 d’abril quan ens posàrem en peu per anar a Nules i d’allà començar el llarg recorregut de 13 hores cap a Nyons. El camí va ser tot una festa: tocant, cantant, ballant... Vàrem aplegar a Nyons a les 21 hores i allí ens esperaven les famílies que ens acollien a les seves cases. Sopàrem amb elles i prompte a dormir, que encara ens esperaven moltes actuacions.

El matí del dissabte 3 d’abril l’organització de Nyons ens va dur de visita a una vinagrera i per la vesprada vàrem anar a una cooperativa de vi i oli, activitats típiques d’aquella regió. Per la nit ens esperava la primera actuació, un concert en l’acte de coronació de la reina de les festes de Nyons.

El diumenge 4 d’abril s’esperava més mogudet que el dia anterior. Pel matí vàrem estar tocant per tot el poble i visitàrem residències de majors. Després de dinar vàrem desfilar tocant al “Corso”, cavalcada pel poble acompanyada de carrosses que finalitza al pati d’un antic col·legi anomenat Roumanille, on cada grup de músics que participa al Corso fa una mostra de la seua música. Nosaltres des de Nules oferíem ball típic, rondalla i obres de dolçaina i tabal. A la nit sopàrem amb les famílies d’acollida i després vàrem gaudir d’un castell de focs d’artifici. No cal dir que el castell no tenia ni punt de comparació amb allò que els valencians estem acostumats a gaudir en la nostra terra.

Començàrem l’últim dia a Nyons amb un programa molt paregut al del dia anterior: vàrem tocar pel poble i per les residències al matí i per la vesprada altra vegada al “Corso” per acabar al pati del col·legi. De seguida vàrem anar a la “Maison de Pays” on preparàrem sangria per a tots els participants del Corso, previ a un sopar popular d’acomiadament on ens acompanyaven les famílies que ens havien acollit a les seves cases.

El dimarts 6 d’abril tornem cap a casa, cansats després d’haver gaudit cada instant de la nostra estància en aquell meravellós poble. Va ser l’hora d’acomiadar-nos de les nostres famílies franceses que tant amablement ens havien acollit i el moment de desitjar retrobar-nos en un parell d’anys. El camí de tornada va ser més tranquil que el d’anada ja que amb tanta actuació estàvem cansats, encara que després de dormir un poc, tornàrem a fer festa a l’autobús.

Aquest viatge ha sigut una experiència inoblidable per a tots nosaltres i estem molt contents de poder portar les nostres tradicions i el nostre instrument arreu del món. Aprofitem per a donar les gràcies als nostres amics de Nules per comptar amb nosaltres i haver-nos convidat. Esperem repetir l’experiència d’ací dos anys.